«Pesquisa de almazaras», del sevillano Juan Antonio Caro, obra ganadora del VII PREMIO DE RELATOS SOBRE EL OLIVAR, ACEITE DE OLIVA Y OLEOTURISMO
domingo, 26 de enero de 2025
GANADOR DEL VII PREMIO DE RELATOS SOBRE EL OLIVAR, ACEITE DE OLIVA Y OLEOTURISMO
GANADOR DEL PREMIO SANT JORDI DE NOVELA
Roc Casagran guanya el 65è Premi Sant Jordi de novel·la amb ‘Somiàvem una illa’
La Nit de Santa Llúcia va regalar una alegria doble per Sabadell. L’escriptor Roc Casagran (1980) va guanyar un dels premis més importants de la literatura catalana, el Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros, per Somiàvem una illa. També al Teatre Nacional de Catalunya, l’educador i exregidor Joan Berlanga (1972) va recollir el premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, per L’extraordinària vida d’un gos a les últimes.
Des de L’amor fora de mapa (2016) que Casagran no publicava cap novel·la, tot i que sí que havia escrit poesia –Direm nosaltres (2018) i L’abraçada que (2022)– i el llibre infantil T’estimo fins a l’horitzó (2021). Simplement, estava “centrat a viure” i tenia “ganes d’estar amb els seus fills petits”. Però li rondava pel cap tornar-hi. “Estava bé de salut i tenia energia, per això vaig parlar amb l’escola [Sant Nicolau] per demanar una excedència”, comenta. I tampoc no tenia previst presentar-se al Sant Jordi, però el van convèncer. “Em semblava una cosa molt grossa. Escric perquè en tinc ganes, perquè em fa feliç”.
Amb el premi a les mans, el mòbil inundat de felicitacions i els mitjans de comunicació fent cua per parlar amb ell, s’ha adonat de “la magnitud de tot plegat”. A la llista de guanyadors del Sant Jordi, hi ha, a més de la periodista sabadellenca Gemma Ruiz Palà (2022), Mercè Rodoreda, Pere Calders, Josep M. Espinàs, Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Carme Riera… “Són escriptors que he llegit i explicat a classe”.
La novel·la sorgeix “d’una certa obsessió amb les illes”, diu Casagran, irònic de mena. En llegia informació a articles, en descobria a documentals i surant per la nuvolosa d’internet acabava “mirant vídeos molt estranys”. En tenia un bon mostrari, que a Somiàvem una illa li serveixen com a excusa per parlar de la protagonista. Cada illa queda vehiculada en un dels capítols i “dona joc per parlar de com se sent la narradora”. Alguna cosa les fa especials: “N’hi ha una que ha patit una catàstrofe natural, una altra ha estat creada artificialment per un il·luminat, en una altra s’hi expliquen llegendes sobre el seu passat…”.
El jurat pensava que, en obrir la plica, hi trobaria una autora. “Quan rumio una novel·la, no escric a raig, ho esquematitzo tot, tinc clara la veu i el to. I com a joc literari, una protagonista em funcionava i em semblava un repte. Una de les gràcies d’escriure és que et pots posar a la pell d’un assassí en sèrie, un atracador o un periodista cultural”. Autoficció? “Segur que hi ha coses meves. Hi ha un joc de matrioixques i jo soc al darrer esglaó de tot plegat. A més, hi ha una sèrie d’elements que ens situen al present, com el Procés, la pandèmia o l’emergència climàtica. Però no és autoficció. En principi, no soc una dona”.
La novel·la es publicarà el 18 de febrer amb el segell Univers.
El (no) gos de Joan Berlanga
Joan Berlanga no ha tingut mai gos, però ha estat premiat per un llibre que toca la fibra als qui sí que en tenen. L’extraordinària vida d’un gos a les últimes, ideal entre els 10 i els 12 anys, explica la història del Parrac, “un gos mestís que no té pedigrí, però sí un munt de coses interessants per explicar”.
Berlanga debuta amb aquesta història que “no té dracs, ni misteris, ni pirates, ni aventures”, però sí que té molt humor i transmet “la importància de la pluja fina, de com d’extraordinàries poden ser les coses del dia a dia”. El Parrac, vell i perjudicat de salut, es dedica a rememorar la seva vida i a descriure el seu dia a dia, a observar la seva família monoparental. “El llibre planteja la idea que la vida i la mort són dues cares de la mateixa moneda. La importància de gaudir de la vida, saber envellir i afrontar la mort quan toca. Això sona seriós i reflexiu, però és els nens també saben reflexionar sobre coses”, afirma Berlanga, regidor d’Educació i tinent d’alcalde de Sabadell entre 2015-2019.
Però l’autor vol deixar clara una cosa: “Sobretot, no és un llibre filosòfic ni temàtic. És un llibre que va de la vida i que vol distreure, és literatura”.
GANADOR DEL I PREMIO INTERNACIONAL JUAN GIL-ALBERT DE ESCRITURA AFORÍSTICA Y DEL YO
Pérez Antolín gana con ‘Idear lo Insólito’ el Juan Gil-Albert de Escritura Aforística
El libro "preconiza un humanismo escéptico y complejo", poniendo el énfasis "en la reivindicación, contra cualquier obstrucción, de la dignidad humana".
GANADOR DEL PREMIO IBEROAMERICANO DE CUENTO JULIO CORTÁZAR
Rodríguez gana Premio de Cuento Julio Cortázar
El periodista Rubén Jorge Rodríguez González (Holguín 1969) recibió este jueves en La Habana el Premio Iberoamericano de Cuento Julio Cortázar, por su obra “Las codornices”, de manos del ministro de Cultura Alpidio Alonso.
En la ceremonia de esta edición 22 del certamen, realizada en el Centro Cultural Dulce María Loynaz, el poeta y editor Norberto Codina, en nombre del jurado integrado además por el escritor argentino Alejandro Stilman y el poeta, ensayista, crítico de arte cubano Roberto Méndez, elogió la alta participación en el concurso.
Se encontraban presentes en el acto el presidente del Instituto Cubano del Libro Juan Rodríguez, directores de editoriales, escritores e intelectuales cubanos.
Codina celebró que fueron enviados 713 textos de 19 países, de los cuales 49 resultaron finalistas, precisamente por la reconocida calidad de un número significativo de los mismos.
“Fue revelador que varios de ellos, pese a no figurar en esta acta (del Jurado), podrían haber merecido, atendiendo a sus calidades literarias e ideas originales, el reconocimiento en cualquier concurso prestigioso del género”, expresó.
De ahí que fueron entregadas Menciones a los narradores cubanos Katherine Perzant por “Animales deformes”; Laidi Fernández por “La centinela”; Laura Domingo por “Viaje al sur”; y Miguel Terry por “El portero que amaba la nieve”.
También Raúl Vallejo, de Ecuador, por “Figurinas de Valdivia en el fondo del mar”; y la argentina Yanina Audisio por “Dionisio”.
Rodríguez resaltó la importancia de este reconocimiento a su obra “Las codornices”, un “texto pequeño, simple, contundente, sobre la crueldad que nos afecta a todos”, dijo.
Destacó además el valor del Premio por llevar el nombre del argentino Julio Cortázar, escritor al que admira, a quien comenzó a leer desde joven hasta llegar a hacerlo “desaforadamente”.
En el acto, el investigador y ensayista cubano Jorge Fornet, director del Centro de Investigaciones Literarias de Casa de las Américas, subrayó el valor de la obra de Cortázar, su legado para la literatura y la cultura latinoamericana en general.
De igual forma, significó el papel de la escritora argentina residente en Cuba desde 1969 Basilia Papastamatíu —“la incansable Basilia”, como la llamara Codina—, a cargo de la coordinación del Premio, quien ha sido fundamental para su concreción durante estas más de dos décadas.
Por su parte, Papastamatíu se refirió a los orígenes de este alto reconocimiento, vinculado a las luchas sociales en su país, la identificación de una parte de su intelectualidad con estas causas y con el ejemplo que impregnó en todos ellas la Revolución cubana en los años 60′ del pasado siglo XX.
Con información de Prensa Latina
GANADOR DEL XXI PREMIO DE POESÍA CÉSAR SIMÓN
El poeta grancanario Pedro Flores gana el XXI Premio de Poesía César Simón





